‘Cal crear una marca Catalunya positiva, nova i autèntica, que sedueixi els indecisos i s’exporti a l’exterior’. Volem tenir els recursos necessaris per vendre la independència als indecisos (i cada cop queden menys dies) de manera familiar, de manera tranquil·la, de manera confortable. Hem d’esforçar-nos en fer pedagogia de la independència com una eina, una simple eina, per fer les coses de manera tradicional però millorada.

Al món del màrqueting és molt famosa la història del California Roll. A alguns de vosaltres potser us sona aquesta recepta si sou afeccionats al sushi. Molts “Sushi Bars” moderns i “hipsters” de la ciutat l’ofereixen. Pels que no hi esteu tan avesats, el California Roll és un fals sushi que, a diferència dels sushis normals, conté carn de cranc i alvocat. Però com tots els sushis del món, està envoltat d’arròs i alga nori.

Perquè nassos explico això? Ara ho sabreu. Als anys 70, als Estats Units, els restaurants japonesos eren una raresa que tan sols freqüentava la comunitat japonesa resident. Els americans trobaven fastigós menjar peix cru amb arròs i alga nori. Però un hostaler espavilat d’aquell país va tenir la idea de convertir el sushi exòtic i immenjable en un “nou sushi” que pogués ser acceptat pels paladars americans. L’alvocat i la carn de cranc, son dos ingredients massivament presents a la cuina americana des de fa molts i molts anys. D’aquesta manera, colant una innovació radical camuflada amb uns ingredients coneguts, el sushi va socialitzar-se fins a arribar a ser una de les especialitats ètniques més consumides als Estats Units. L’any 2014 es van facturar 2,25 bilions de dòlars només en sushi. El California Roll va donar una porta d’entrada a descobrir la cuina japonesa i, conseqüentment, la demanda va explotar. Fins avui, on el sushi és ja més americà que no pas el “hot dog”.

Quina és la lliçó marquetiniana d’aquesta història? Doncs com s’explica en aquest gran article , la gent, els consumidors, la majoria de vegades no volem novetats radicals, volem més aviat coses conegudes, familiars, presentades de manera diferent i amb innovacions intel·ligibles. Els nous productes i les noves marques triomfem més quan presenten coses familiars de manera millorada.

I és just en aquest punt on vull connectar el California Roll amb la independència. Si hem de vendre la independència als indecisos (i cada cop queden menys dies) els hem de vendre-la de manera familiar, de manera tranquil·la, de manera confortable. Si la venem com una revolució, com una innovació radical i disruptiva, ho tenim molt més difícil.

Els indecisos que jo identifico com a “target”, són tradicionalment castellanoparlants no bel·ligerants amb Catalunya ni amb les seves tradicions, habitants de moltes zones de Barcelona però que principalment habiten a l’Àrea Metropolitana, al famós cinturó roig. Aquest col·lectiu tan nombrós, no ho oblidem, està connectat amb una altra marca, la marca Espanya (tenen “engagement” amb la marca Espanya, diríem en l’idioma del branding). Aquesta connexió, a més de tècnica (“haver que pone en tu DNI”, repeteixen alguns unionistes extrems de cultura estreta) és, per damunt de tot, una connexió emocional. Se senten espanyols perquè estimen les seves tradicions, la seva herència, el seu origen, el seu “storytelling”. Molts d’ells se senten també catalans perquè Catalunya és la seva terra d’adopció en alguns casos i en molts d’altres, en segones i terceres generacions, perquè és el país on han nascut.

Si a aquest “target” els de vendre un nou producte, l’hem de vendre com el Sushi California Roll. Els hem de vendre que la marca Catalunya és exactament com la marca Espanya però millorada. Una marca -producte que farà les mateixes coses que fa la seva de tota la vida però més intel·ligentment, de manera més moderna, amb menys deficiències tècniques i, perquè no, amb un preu més barat (equivalent a dir que pagaran menys impostos i rebran més prestacions). Hem de vendre’ls amb il·lusió un “rabo de toro” amb vedella de Girona perquè puguin endrapar-se’l. No parlo d’enganyar-los, parlo de saber vendre una mercaderia de manera intel·ligent.

Si, ans al contrari, els venem la independència com un producte màgic, revolucionari i amb instruccions complicades, per molt bo que sigui, no ens el compraran. Hem d’esforçar-nos en fer pedagogia de la independència com una eina, una simple eina, per fer les coses de manera tradicional però millorada. Una eina per fer un nou estat equivalent a l’espanyol. Millor però com Espanya. Un país Europeu, com Espanya. Un país on, a més de català, s’hi parlarà el castellà i en serà llengua cooficial. Un país normal que, com el California Roll, ens permetrà jugar a la lliga dels estats i tenir més poder de decisió. Un país com Espanya, però més pròxim. Un país com Espanya, però més just. Un país com Espanya, però més solidari. Un país com Espanya, però menys corrupte. Un país com Espanya, però més innovador. Un país com Espanya, però que guanyarà, d’una vegada, l’Eurovisió. Un estat que, parlant seriosament, ens farà més feliços a tots plegats. A ells als primers. I, importantíssim, un nou país agermanat amb Espanya. Per història i per voluntat.

Un últim exemple allunyat de la independència acabarà de polir el meu argumentari. Sempre explico que l’èxit dels “smartphones” ha estat molt més esclatant que no pas el de les “tablets” per raons properes a la lliçó del California Roll. En cert moment, es van presentar els Ipads (i les “tablets”) com els nous ordinadors. Han passat anys i les tabletes malgrat no són una raresa, no s’han universalitzat. Els “smartphones” són els California Rolls de la tecnologia. Per què? Perquè un “smartphone” és un mòbil (un producte que tothom coneixia) millorat i amb moltes prestacions d’utilitat addicional. La tableta és un invent revolucionari. Un ordinador sense teclat. Una pantalla de telèfon que no et permet trucar. Una càmera de fotos força difícil d’utilitzar. En definitiva una innovació radical que molts no hem acabat encara d’entendre del tot. No fem de Catalunya la “tablet” dels estats. Pensem-hi.
Font: California Roll i la independència, per Albert Castellón

Aportacions mitjançant transferència:
Banc Sabadell: ES28 0081 0016 1800 0119 8620
Bankinter: ES15 0128 8701 6105 0001 8001
ING Direct: ES30 1465 0120 38 1722236572
laCaixa: ES82 2100 3385 3522 0014 9170

Mitjançant PayPal o tarja de dèbit o crèdit
Aportacions amb PayPal