La secessió

Logo CIDOB

Resum executiu

Scenarios of Macro-economic Development for Catalonia on Horizon 2030

L’interès per l’estudi dels processos de secessió i les seves conseqüències en l’àmbit de la UE i de les relacions internacionals ha motivat aquest projecte de recerca del CIDOB i el CEPS amb la col·laboració de l’Istituto di Studi per l’Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E3-modelling de l’Institut de Comunicació i Sistemes Informàtics (ICCS) de la Universitat Politècnica d’Atenes.

El debat sobre la viabilitat d’un nou Estat fruit de la secessió va més enllà del debat polític i requereix aportacions rigoroses sobre les seves conseqüències. Fins el moment present, cap dels estats membres de la UE han experimentat un trencament de la seva unitat territorial, malgrat això, els esdeveniments viscuts en el darrers temps a Escòcia i a Catalunya poden fer canviar en el futur aquest estat de les coses.

Aquest estudi té com a objectiu la identificació d’escenaris de desenvolupament futur de Catalunya vers la resta d’Espanya i de cooperació amb el conjunt de la UE. En aquest sentit s’han destacat:

  1. Escenaris alternatius per a Catalunya, basats en condicionants polítics i econòmics, com a conseqüència d’esdevenir un estat independent d’aquí a l’horitzó 2030.
  2. Oferir una avaluació macroeconòmica dels diferents escenaris prospectius utilitzant els models economètrics més avançats.

Aquest exercici busca aportar elements pel debat polític i contribuir a la necessària informació per a avaluar els costos i els beneficis futurs de les diferents estratègies polítiques que es puguin esdevenir; i convertir-se en un instrument útil per tal de detectar les circumstàncies més adequades alhora de definir el procés de transició més efectiu i satisfactori en relació als diferents escenaris prospectius analitzats.

Des d’un punt de vista econòmic, la secessió pot ser motivada per diferents factors que es troben degudament documentats a la literatura acadèmica. Aquests factors oscil·len des de les diferents preferències polítiques, i més concretament a factors d’heterogeneïtat, variacions en l’eficàcia redistributiva i de protecció mútua i les perspectives/expectatives de les economies d’escala en la provisió de béns públics, les diferències interregionals en quan a l’esforç fiscal i els beneficis de les transferències financeres dels grans territoris davant els costos d’heterogeneïtat política.

Des del seu inici, la Unió Europea i els respectius estats membres no han experimentat moviments secessionistes dins les seves pròpies fronteres, tot el contrari, el procés de integració de la Unió Europea tant l’econòmic com el polític sembla que seria oposat a la secessió si aquesta s’identifiqués amb desintegració. L’any 2014 es va destacar per multitudinàries mobilitzacions a Escòcia i a Catalunya per tal d’escindir-se respectivament del Regne Unit i d’Espanya. El referèndum escocès va rebutjar (momentàniament) la separació d’Escòcia del Regne Unit, mentre que a Catalunya no han cessat les disputes polítiques i legals amb el Govern espanyol.

Els diferents escenaris pel futur desenvolupament de Catalunya amb la resta d’Espanya i amb el conjunt de la UE que es presenten han estat simulats i analitzats tenint com a base d’estudi l’horitzó de l’any 2030.

L’escenari de referència –que anomenem a l’estudi “business as usual o BAU”– ha estat concebut en la idea que les polítiques i les tendències actuals a Catalunya, Espanya i la UE continuaran prevalent fins l’any 2030. Així, Catalunya continuarà essent una Comunitat Autònoma d’Espanya sota el règim fiscal comú. Les disparitats fiscals es mantindran estables fins l’horitzó 2030, i d’aquesta manera, Catalunya continuarà presentant unes estimacions de dèficit fiscal similars a les obtingudes en els darrers anys (8% del PIB).

Les opcions alternatives a l’escenari de referència impliquen un canvi de relació entre Catalunya i Espanya i / o la resta de la Unió Europea.

En aquesta sentit, trobem dos escenaris potencials:

  1. un procés cap a la independència negociat i acordat amb l’Estat espanyol que condueixi Catalunya vers una transició “suau” i efectiva de comunitat autònoma a estat independent en el marc de la UE;
  2. un procés unilateral –no acordat ni pautat amb el Govern d’Espanya–que conduirà a la independència de Catalunya. Com a conseqüència de la secessió unilateral es podria produir la discontinuïtat en la pertinença de Catalunya a la UE, atès que probablement el govern espanyol exerciria –almenys en primera instància– el seu dret de veto davant qualsevol iniciativa que tendís al reconeixement formal de Catalunya a la UE.

L’estudi contempla els escenaris de la possibilitat de reforma de les institucions europees, degut a factors més enllà del propi control d’Espanya i de Catalunya. Ens topem, de nou, davant dues situacions:

  1. Catalunya contribueix en aquesta reforma de la UE des de dins com a nou estat membre –cas d’independència acordada amb l’Estat espanyol–; o com una autonomia d’Espanya amb una major capacitat i autonomia fiscal de la que disposa avui. L’experiència ens fa pressuposar que aquest escenari acostaria Catalunya a l’exemple basc i, per tant, gaudiria de major influència en afers europeus com ara la política regional –la política de cohesió europea per exemple–.
  2. Finalment en cas d’independència unilateral Catalunya –discontinuïtat temporal amb la UE- podria tractar d’influir des de fora el procés de reforma de la UE, reduint entre d’altres coses els poders de veto d’Espanya i convèncer d’altres estats membres per a una futura –i ràpida– readmissió de Catalunya.

Aquests escenaris de futur han estat avaluats a través d’un estudi metodològic de construcció d’escenaris basat en la combinació de treball de camp, predicció i anàlisi prospectiva quantitativa i qualitativa i també pel que fa a recomanacions i implicacions polítiques.

A la vista de l’estudi macroeconòmic dels diferents escenaris d’una Catalunya independent a través d’una separació pactada o d’una secessió unilateral a l’horitzó 2030; l’estudi conclou, per una banda, la insostenibilitat macroeconòmica de l’escenari de referència –des de la perspectiva del creixement econòmic i de l’ocupació– degut bàsicament a un persistent i excessiu dèficit fiscal per a Catalunya.

Pel que fa referència als escenaris de la secessió l’estudi palesa vàries qüestions: en el curt termini la incertesa, els elevats tipus d’interès i un escenari de volatilitat inversora impulsada per la pròpia secessió alentirà la taxa de creixement de Catalunya. L’efecte, en qualsevol cas, és més pronunciat si la secessió és feta de forma unilateral. Malgrat això, l’estructura de l’economia catalana i l’objectiu establert d’una política d’estabilitat fiscal hauria d’oferir unes dades de creixement a mig termini superiors a les de l’escenari de referència –BAU– i un creixement, també més alt, de l’ocupació, un cop el període de transició a la independència ha finalitzat.

L’efecte net general de la secessió sobre l’economia catalana és el resultat d’una multitud d’adaptacions en el curt i el llarg termini amb efectes sovint contraposats. Els efectes de curt-termini es deuen més a canvis positius en les balances fiscals, una millora de la producció domèstica i, finalment, a canvis negatius deguts a uns factors d’incertesa i de risc que no són fàcils de quantificar amb precisió. Els efectes a llarg termini que depenen bàsicament de la capacitat d’adaptació de l’economia a través dels increments d’inversió en infraestructures, provoquen un augment de la productivitat i la competitivitat del conjunt de l’economia i de la mateixa inversió pública; i alhora aconsegueixen reduir la incertesa, en bona mesura, gràcies a la solidesa de l’estructura econòmica catalana.

D’aquesta manera, Catalunya surt més beneficiada en un escenari de secessió pactada (al segon any ja creix per damunt de l’escenari BAU), malgrat que l’escenari de secessió no pactada o unilateral també hi surt guanyant a partir del mig termini (4 o 5 anys), atès que les incerteses es redueixen i els successius riscos associats a la secessió es veuen mitigats per la sòlida marxa de l’economia. Aquests efectes permeten una més ràpida recuperació de l’economia un cop produït l’ impacte de la separació d’Espanya. Així, les conclusions de l’estudi recolzen plenament un escenari de secessió pactada entre Catalunya i Espanya a través d’una planificació ordenada i pautada alhora de posar fi a les disputes polítiques –i a les econòmiques derivades del repartiment acordat del deute–, en contraposició a un escenari de secessió unilateral –amb menor deute. D’aquesta manera els riscos d’incertesa i d’indefinició, negatius per ambdues parts, es veuen molt reduïts. Catalunya en termes quantitatius experimenta en l’escenari d’independència pactada un increment del PIB de 110.000 milions d’Euros per el període 2015-30; mentre que a l’escenari d’independència unilateral l’increment seria pel mateix període d’uns 67.000 milions d’Euros. Així, l’any 2030 la taxa d’atur seria menor en 3.1 punts percentuals en l’escenari de secessió acordada, i de 3.2% en el de secessió unilateral en relació a l’escenari de referència –Comunitat Autònoma d’Espanya.

En aquest estudi també han estat avaluats possibles escenaris de cooperació del nou Estat català amb la Unió Europea i el seu actual marc institucional (status-quo). En el treball s’inclouen formes de permanència o de retorn o, fins i tot, opcions de sortida de la UE i d’establiment de nous acords des de fora amb la pròpia UE. En aquest sentit, aquelles opcions que des de la legalitat reforcen els escenaris de mutu acord entre ambdues entitats són preferides, en tant que condueixen a una més suau transició cap a un nou i estable equilibri.

Finalment un escenari normatiu de prospectiva a més a llarg termini ens aproxima a una possible reforma institucional de la UE que podria fer canviar les regles del joc de les negociacions entre Catalunya i Espanya. Aquest escenari defineix esquemàticament l’evolució de la UE vers un futur més harmònic i ordenat, amb una transformació de l’Eurozona cap a una vertadera unió política i fiscal que anomenarem Unió Política Europea (UPE). L’actual crisi econòmica i institucional de la UE podria donar via lliure a canvis de gran i llarg abast que renovarien les estructures de la institució i la relació dels Estats membres. En un escenari com aquest, Catalunya podria esdevenir un nou Estat membre ja sigui a través de l’escenari d’independència pactada o unilateral.

En resum, l’estudi com tot anàlisi prospectiu no determina una solució sinó que posa en evidència els següents fets:

  1. l’escenari continuista BAU és insostenible a llarg termini i suposa l’asfixia econòmica i financera de Catalunya;
  2. la independència pactada és el millor escenari perquè redueix els riscs i incerteses i és el que dona un creixement més ràpid a curt termini;
  3. l’escenari de secessió no pactada o unilateral és el que presenta més incerteses i riscos derivats de la pertinència a la UE amb una situació complexa a curt termini, tot i així a mig / llarg termini ofereix millors resultats que els de l’escenari continuista (BAU).

CIDOB logos

Quant a

La nostra meta... La Independència!

Etiquetat amb: , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*